domingo, 13 de noviembre de 2011

Activitat 3, Segona part



1.    Una companya i tu heu decidit posar en marxa un projecte d'entrenament en habilitats socials dirigit als nens d'entre 0 a 6 anys. Però abans has de convèncer a l'equip d'educadors de la teva escola infantil perquè treballin amb tu. Analitza les següents webs i pensa quin format d'explicació presentaries als teus companys. És a dir, què diries i com ho faries.
Entre 800 i 2000 paraules (extensió màxima)



    Primer de tot, la meua companya i jo faríem als nostres companys i companyes un petit resum sobre les habilitats socials, es a dir, què son, quin es el seu objectiu, quins dèficit poden arribar a tindre els mes menuts si no les treballen i que passa, si per el contrari, les anem treballant des de l´escola infantil i son reforçades també a la seva llar.

     Després, una vega feta aquesta petita introducció, diríem quin es el nostre propòsit, es adir, que es lo que estem pensant fer i perquè estem parlant d´aquesta temàtica.  Comentaríem a la resta d´educadores i educadors que es lo que ambdós hem trobat a faltar en l´escola infantil respecte a les habilitats socials i de quina manera hem discorregut una solució, per a introduir-les a classe i començar a exercitar-les.
  
Per tant, Una vegada fet aquests passos, exposaríem el nostre projecte d´aula i quins seran els recursos que utilitzarem per a aconseguir instaurar les habilitats socials als més menuts.
Ara ficaré les paraules textuals que direm als companys/es a l´hora de proposar treballar les habilitats socials a l´escola infantil.





Hola, bon dia

La meua companya i jo volíem parlar sobre les habilitats socials, que com sabeu són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, que podem expressar de forma verbal (llenguatge oral, per exemple) o no verbal (llenguatge corporal ,amb la mirada, per ex.), i a més afavoreixen les relacions interpersonals.

Doncs, com a educadors i educadores, hem de tindre en compte les habilitats socials, que encara que sigui una matèria transversal,  es rellevant i no es menys important que l´aprenentatge d´altres matèries.
Recordem que l´home com a ésser social necessita el contacte amb altres persones, necessitem viure en societat,  ja que ajuda al desenvolupament i a les habilitats social, així potenciaríem als més petits per a aconseguir conviure en un espai segur i respectuós, que beneficií les seues habilitats en un futur

   Pensem que es pertinent treballar-les a l´aula d´infantil des de ben menuts ja que té com a objectiu:             
                                                              
  •           Solucionar conflictes d´una forma més pacifica i mitjançant el diàleg, no la violència.

  •          Adquirir les habilitats socials a mesura que van evolucionant i adaptar-les a la seva vida quotidiana.


  •         Promocionar les habilitats socials a l´hora de comunicar-se, es a dir: escolta activa, assertivitat, aprendre a expressar sentiment.

  •         Respectar als seus iguals i a les persones que l´envolten: esperar el seu torn per a parlar.

  •         Potenciar l´autocontrol per a un millor desenvolupament físic, social i psicològic.

  •          Aconseguir expressar els seus sentiments i entendre els sentiments dels demés.


    
     Però, no obstant això, si no es treballen aquesta mena d´habilitats a l´aula poden esdevenir en conseqüències bastant negatives, com per exemple:
  •          Aïllament social
  •          Problemes psicològics (emocionals) o escolars
  •          Baixa autoestima i un baix autoconcepte de sí mateix
  •          Delinqüència juvenil



Encara que, de la mateixa manera, si les treballem a classe pot haver-hi un canvi molt diferent en la conducta dels mes menuts i la poden utilitzar quan siguin adults:
  •          Defendre la posició de si mateix però respectant els sentiments i les opinions dels demés.
  •          Respectar el seu moment per a parlar, no interrompre a ningú.
  •        Demanar disculpes quan sigui pertinent. 
  •       Mai insultar, atacar, ni amenaçar a ningú, utilitzar sempre el diàleg per a fer-se entendre.


     Per tant, les dos, concloem que aprendre les habilitats socials es d´allò mes fonamental per a la vida dels xiquets i xiquetes, que influirà en el seu futur com a persones que viuen en una determinada societat. Perquè a més de tindre caràcter innat en els mes menuts, ho podem anar modelant des de que van desenvolupant-se.



Només si l´infant es troba segur i còmode en l´escola i a casa, aconseguirà implicar-se en tot allò que pretenem que aprengui, ja que si ho treballa amb ambdós institucions i el fem partícip aconseguirem més fàcilment els nostres objectius.
Finalment, I encara que tinguérem programada alguna mena d´activitat, hem de ser flexibles e intentar tractar la situació per a que els més menuts des de ben petits sàpiguen que ni ha una forma de resoldre conflictes, de expressar-se, etc. 
       Per aconseguir açò les educadores i educadors, com es evident, intentarem ficar de la nostra part utilitzant una metodologia activa, en la que ells mateixos es senten identificats, segurs i còmodes. Emprarem, per suposat, el joc, ja que es el recurs per excel·lència en l´educació infantil i ens ajudarà per a introduir nous coneixements en els xiquets i xiquetes.

    D´altra banda, pel que fa als recursos que emprarem per a convèncer als nostres companys de dur-lo a la pràctica seria a més de l´explicació que hem fet, fer un taller:


El saquet amistós
Ficarem el nom de tots els companys en paperets, els ficarem dins d´una bossa i els educadors i educadores, en fila un d´arrere de l´altre, agafaran un paperet amb el nom d´un company, han de comprovar que no es toquen a ells mateixos.
Hauran de ficar com a menys tres aspectes positius del seu company o companya que l´ha tocat. Ho ficaran d´arrere del paper que té el seu nom y el tornaran a ficar en el saquet altra estona.
Després una persona anirà agafant els papers i cridarà el nom de la persona que apareix al paperet.
Una vegada tots tinguin paper, de un en un, dirà en alt els adjectius positius que han escrit d´ells.
I parlarem de la sensació que tenen, i que opinen de la importància de l´autoestima i l´autoconcepte en un aula d´infantil.
Per suposat també proposaria una mena d´activitats que poden treballar en la seva aula:


¡Sentiments!
Aquesta activitat es molt convenient quan ha succeït alguna mena de conflicte en classe, per a poder parlar-ho, analitzar la situació, com se senten les parts afectades i que pensa la resta de iguals sobre allò que han viscut.
Però també podem emprar situacions de la vida quotidiana i parlar de els sentiments, etc. (S´ha mort el familiar d´algun alumne o educador/a)
Per exemple, Maria i Lluis s´han pegat una espenta perquè ambdós volien ser els primer en col·locar-se a la fila.
Primer preguntem als implicats cóm se senten i com els agradaria sentir-se. ¿Penseu que haveu fet les coses bé o vos agrada allò que haveu fet? Per que?
Després preguntar a tota la classe en general sobre l´assumpte. Finalment tractar el conflicte de forma adequada, mediant entre ambdós xiquets i explicar quina es la millor forma de fer les coses, basant-nos en les habilitats socials.


  
  Una altra dinàmica per als infants que podem proposar als nostres companys seria:

Pel·lícules Divertides
Ficar una pel·lícula famosa que capti la seva atenció: “shrek”, “buscant a Nemo”, “ice age”, per exemple.
Ficarem un fragment de la pel·lícula i el comentarem a classe. Per exemple, com s´han sentit els personatges, que deurien d´haver fet o que faríeu vosaltres amb aquesta situació.
I dir si esta bé, si no i argumentar-ho per a que ells ho comprenguin.


  

Cançó fins demà
Som bons companys
Ens estimem molt
Parlem de tot un poc
I no renyim molt
Ara vindrà mama
Me n´aniré a la llar
I estaré content
Per veure als meus amics
Dema una altra vegada.

Vídeos que podem ficar per a que entenguin un poc més la importància de les habilitats socials:

miércoles, 9 de noviembre de 2011

ACTIVITAT 3, Primera Part



1.    Una companya i tu heu decidit posar en marxa un projecte d'entrenament en habilitats socials dirigit als nens d'entre 0 a 6 anys. Però abans has de convèncer a l'equip d'educadors de la teva escola infantil perquè treballin amb tu. Analitza les següents webs i pensa quin format d'explicació presentaries als teus companys. És a dir, què diries i com ho faries.
Entre 800 i 2000 paraules (extensió màxima)



  Primer de tot, la meua companya i jo faríem als nostres companys y companyes un petit resum sobre les habilitats socials, es a dir, què son, quin es el seu objectiu, quins dèficit poden arribar a tindre els mes menuts si no les treballen i que passa, si per el contrari, les anem treballant des de l´escola infantil i son reforçades també a la seva llar.


Després, una vega feta aquesta petita introducció, diríem quin es el nostre propòsit, es adir, que es lo que estem pensant fer i perquè estem parlant d´aquesta temàtica.  Comentaríem a la resta d´educadores i educadors que es lo que ambdós hem trobat a faltar en l´escola infantil respecte a les habilitats socials i de quina manera hem discorregut una solució, per a introduir-les a classe i començar a exercitar-les.
Per tant, Una vegada fet aquests passos, exposaríem el nostre projecte d´aula i quins seran els recursos que utilitzarem per a aconseguir instaurar les habilitats socials als més menuts.
Ara ficaré les paraules textuals que direm als companys/es a l´hora de proposar treballar les habilitats socials a l´escola infantil.



     Hola, bon dia
La meua companya i jo volíem parlar sobre les habilitats socials, que com sabeu són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, que podem expressar de forma verbal (llenguatge oral, per exemple) o no verbal (llenguatge corporal ,amb la mirada, per ex.), i a més afavoreixen les relacions interpersonals.
A més a més, com a educadors i educadores, hem de tindre en compte les habilitats socials, que encara que sigui una matèria transversal,  es rellevant i no es menys important que l´aprenentatge d´altres matèries.
Pensem que es pertinent treballar-les a l´aula d´infantil des de ben menuts ja que té com a objectiu
  •      Solucionar conflictes d´una forma més pacifica i mitjançant el diàleg.

  •      Adquirir les habilitats socials a mesura que van evolucionant i adaptar-les a la seva vida.

  •          Promocionar les habilitats socials a l´hora de comunicar-se: escolta activa, assertivitat, expressar sentiment, per exemple.

  •          Respectar als seus iguals i a les persones que l´envolten: esperar el seu torn per a parlar.

  •          Potenciar l´autocontrol per a un millor desenvolupament físic, social i psicològic.

  •             Aconseguir expressar els seus sentiments i entendre els sentiments dels demés.


Però, no obstant això, si no es treballen aquesta mena d´habilitats a l´aula poden esdevenir en conseqüències bastant negatives, com per exemple:
  •             Aïllament social
  •             Problemes psicològics (emocionals) o escolars
  •             Baixa autoestima i un baix autoconcepte de sí mateix
  •              Delinqüència juvenil




Encara que, de la mateixa manera, si les treballem a classe pot haver-hi un canvi molt diferent en la conducta dels mes menuts i la poden utilitzar quan siguin adults:
  •      Defendre la posició de si mateix però respectant els sentiments i les opinions dels demés.

  •          Respectar el seu moment per a parlar, no interrompre a ningú.

  •          Demanar disculpes quan sigui pertinent.
  •          Mai insultar, atacar, ni amenaçar a ningú, utilitzar sempre el diàleg per a fer-se entendre.


     Per tant, les dos, concloem que aprendre les habilitats socials es d´allò mes fonamental per a la vida dels xiquets i xiquetes, que influirà en el seu futur com a persones que viuen en una determinada societat.
Finalment, només si l´infant es troba segur i còmode en l´escola i a casa, aconseguirà implicar-se en tot allò que pretenem que aprengui. I encara que tinguérem programada alguna mena d´activitat, hem de ser flexibles e intentar tractar la situació per a que els més menuts des de ben menuts sàpiguen que ni ha una forma de resoldre conflictes, de expressar-se, etc. 

   D´altra banda, pel que fa als recursos que emprarem per a convèncer als nostres companys de dur-lo a la pràctica seria a més de l´explicació que hem fet, fer un taller:

El saquet amistós
Ficarem el nom de tots els companys en paperets, els ficarem dins d´una bossa i els educadors i educadores, en fila un d´arrere de l´altre, agafaran un paperet amb el nom d´un company, han de comprovar que no es toquen a ells mateixos.
Hauran de ficar com a menys tres aspectes positius del seu company o companya que l´ha tocat. Ho ficaran d´arrere del paper que té el seu nom y el tornaran a ficar en el saquet altra estona.
Després una persona anirà agafant els papers i cridarà el nom de la persona que apareix al paperet.
Una vegada tots tinguin paper, de un en un, dirà en alt els adjectius positius que han escrit d´ells.
I parlarem de la sensació que tenen, i que opinen de la importància de l´autoestima i l´autoconcepte en un aula d´infantil.

     
    Per suposat també proposaria una mena d´activitats que poden treballar en la seva aula:

¡Sentiments!
Aquesta activitat es molt convenient quan ha succeït alguna mena de conflicte en classe, per a poder parlar-ho, analitzar la situació, com se senten les parts afectades i que pensa la resta de iguals sobre allò que han viscut.
Però també podem emprar situacions de la vida quotidiana i parlar de els sentiments, etc. (S´ha mort el familiar d´algun alumne o educador/a)
Per exemple, Maria i Lluis s´han pegat una espenta perquè ambdós volien ser els primer en col·locar-se a la fila.
Primer preguntem als implicats cóm se senten i com els agradaria sentir-se. ¿Penseu que haveu fet les coses bé o vos agrada allò que haveu fet? Per que?
Després preguntar a tota la classe en general sobre l´assumpte. Finalment tractar el conflicte de forma adequada, mediant entre ambdós xiquets i explicar quina es la millor forma de fer les coses, basant-nos en les habilitats socials.


Pel·lícules Divertides
Ficar una pel·lícula famosa que capti la seva atenció: “shrek”, “buscant a Nemo”, “ice age”, per exemple.
Ficarem un fragment de la pel·lícula i el comentarem a classe. Per exemple, com s´han sentit els personatges, que deurien d´haver fet o que faríeu vosaltres amb aquesta situació.
I dir si esta bé, si no i argumentar-ho per a que ells ho comprenguin.



Cançó fins demà
Som bons companys
Ens estimem molt
Parlem de tot un poc
I no renyim molt
Ara vindrà mama
Me n´aniré a la llar
I estaré content
Per veure als meus amics
Dema una altra vegada.

Vídeos que podem ficar per a que entenguin un poc més la importància de les habilitats socials:

domingo, 23 de octubre de 2011

ACTIVITAT 2, PART 2

¿ Consideres que treballar l´autocontrol a l´aula es adequat i necessari? ¿Com ho faries?

Primer de tot, dir que des del meu punt de vista  l´autocontrol a  l´aula si es adequat i necessari treballar-lo per tal d´aconseguir un millor desenvolupament.

Segons l´estudi de Punset s´ha demostrat  que l´autocontrol hi influeix en el futur dels més petits de forma positiva ja que tenen més èxits en el seu treball, en la seua vida personal, etc. quan siguin adults. 
A més a més en funció de la seva reacció sobre els coneixement que li´ls transmetem i els experiments o jocs que farem, tindran un comportament u altre, açò mostrarà les seues futures decisions. Per aquesta raó sèrie ideal treballar-ho des de que son prou petits i rectificar i millorar el seu comportament negatiu.


Amb el vídeo que hem vist, que afirma que a partir dels 4 anys aproximadament l´infant entén l´explicació que li fem, jo començaria a utilitzar tècniques per tal d´aconseguir  l´autocontrol en l´infant.
Per a dur-lo a terme abans que res, parlaria amb la família i comunicaria la meua intenció per a que tant  l´escola com la família participi en aquest projecte per a obtenir millors resultats i aconseguir el nostre fi, així es reforçaria els coneixement que anirà aprenent.

 Açò vol dir que hem de tindre en compte que l´infant actua per impulsos i desitjos immediats, per tant,            l´autocontrol es un gran treball per als mes petits perquè el seu desenrotllament no li permet el control voluntari de la seva conducta.
Hem de ser també molt pacients i hem de parlar dels sentiment que tenim per tal de tractar-los, ja que els educadors/es i la família som un model a seguir.


Per assolir el nostre objectiu, començaria rectificant comportaments i accions negatives de forma positiva, es a dir, no podem pensar en que el nen o nena es desobedient intencionadament, sinó que no sap com fer-ho correctament, per tant hem d´animar-lo, motivar-lo i explicar-li que es allò que si que deuríem fer. Un altre recurs que utilitzaria sèrie el joc per a intentar aconseguir els objectius que pretenem, però no obstant això a mesura que creix dificultaríem els coneixement o jocs per tal de que arribarà a un nou nivell d´autocontrol. Per a fer açò partim de les afirmacions de que al xiquets i xiquetes majors de 6 anys canvien la seua forma de pensar i tenen un altre concepte a l´hora de pensar en un objecte.

Alguns indicis de que ha assolit l´autocontrol serien:
  •       Esperen el seu torn en la fila per a entrar a l´aula.
  •        No parlen tots a la vegada, respecten el torn dels demés companys y companyes.
  •       Escolten atentament.


Com a conclusió dir que l´autocontrol sempre s´hauria de treballar a l´aula i a la llar, es pot treballar en totes les activitats que realitza el xiquet/a, qualsevol oportunitat es bona per a dur-lo a terme, a més d´ensenyar-li a controlar i acceptar els sentiment perquè si d´allò tan important no es treballa i ho deixem de costat pot esdevenir en accions roines i greus.


Finalment d’eixe un conte que amb el que podem treballar l´autocontrol:

 Havia una vegada un xiquet massa glotó, que només menjava dolços i golosies. Un dia, va encontrà en una tenda d’antiguitats una vella lupa que li va agradar molt, i els seus pares se la van regalar. El xiquet se´n va anar tan content amb la seva lupa, i en quant va poder, la utilitzà per a veure a una xicoteta formiga.

Era fantàstic, la formiga se veia ben gran, però allò increïble va ser que al deixar de mirar la formiga a través de la lupa, no tornà a fer-se menuda, i es va quedà de la mateixa estatura que l’havia vist. Molt sorprès, el xiquet va seguir experimentant, i comprovà que qualsevol cosa que mirés a través d´aquella lupa tan especial, augmentava i ja no tornà a la seva estatura original.

Llavors al xiquet se li va ocórrer cóm sacar el major partit a aquella lupa, i va córrer a la seua casa. Allí es va prendre totes las golosines, dolços i embotits, las va fer gegants amb ajuda de la lupa, y després es va pegà un bon atraco fins que ja no va poder menjar més.
  
Però al matí següent, es despertà totalment morat i amb un enorme dolor de panxa, i quan el va veure el metge comentà que es tractava del major empatx que havia vist mai. De la nit al matí, el xiquet s’havia ficat tan greu que durant molt de temps no volia sentir parlar de grans quantitats de menjar. Així que els seus pares estaven contentíssims: gracies a la “glotonería” del seu fill tenien la despensa repleta amb lo que no pot menjar-se, i a més el xiquet deixà de ser un glotó que només menjava golosines i dolços, perquè ja no volia saber res d´ells.

Aixina va ser com el xiquet glotó va aprendre que fins i tot lo millor del mon, quan es en excés, termina sent roí, i va decidir guardar la lupa en una caixa fins que encontrà alguna cosa que de veritat mereixerà la pena augmentar. ¿i tu? ¿per a què utilitzaries tu la lupa?

lunes, 17 de octubre de 2011

ACTIVITAT 2

¿ Consideres que treballar l´autocontrol a l´aula es adequat i necessari? ¿Com ho faries?

   Primer de tot, dir que des del meu punt de vista l´autocontrol a l´aula si es adequat i necessari treballar-lo per tal d´aconseguir un millor desenvolupament.

 Segons l´estudi de Punset s´ha demostrat  que l´autocontrol hi influeix en el futur dels més petits de forma positiva ja que tenen més èxits en el seu treball, en la seua vida personal, etc. quan siguin adults. A més a més en funció de la seva reacció sobre els coneixement que li´ls transmetem i els experiments o jocs que farem, tindran un comportament u altre, açò mostrarà les seues futures decisions.
 Per aquesta raó sèrie ideal treballar-ho des de que son prou petits i rectificar i millorar el seu comportament negatiu.

El vídeo que hem vist afirma que a partir dels 4 anys aproximadament l´infant entén l´explicació que li fem, per tant, a partir d´eixa edat, més o menys, jo començaria a utilitzar tècniques per tal d´aconseguir l´autocontrol en l´infant.

         Per a dur-lo a terme abans que res, parlaria amb la família i comunicaria la meua intenció per a que tant l´escola com la família participi en aquest projecte per tal d´obtenir millors resultats i aconseguir el nostre fi, així es reforçaria els coneixement que anirà aprenent. A més a més l´autocontrol es un gran treball per als mes petits i hem de ser molt pacients i hem de parlar dels sentiment que tenim per tal de tractar-los, ja que els educadors/es i la família som un model a seguir.

Per exemple utilitzaria el joc per a intentar aconseguir els objectius que pretenem, però no obstant això a mesura que creix dificultaríem els coneixement o jocs per tal de que arribarà a un nou nivell d´autocontrol. Per a fer açò partim de les afirmacions de que al xiquets i xiquetes majors de 6 anys canvien la seua forma de pensar i tenen un altre concepte a l´hora de pensar en un objecte.

Com a conclusió dir que l´autocontrol sempre s´hauria de treballar a l´aula i a la llar a més de controlar i acceptar els sentiment perquè si d´allò tan important no es treballa i ho deixem de costat pot esdevenir en accions roines i greus.

domingo, 9 de octubre de 2011

ACTIVITAT 1, PART 2



El títol de tècnic en educació infantil es un carrega molt important, no tot el món està preparat per assolir tanta responsabilitat i s´ha de tindre una mena de capacitats indispensables per a treballar.

 En primer lloc, l´habilitat que tindria que dominar es la d´ESCOLTAR perquè a més de ser essencial per a una bona comunicació, es molt important per a conèixer als més petis i poder resoldre els seus conflictes, dubtes, interessos, motivacions, etc. Es una característica prioritària per a una correcta convivència. Si tinguérem un dèficit amb aquesta habilitat la comunicació seria impossible, es a dir, si no escoltés, no per una discapacitat, si no per no saber comunicar-me amb els meus alumnes o amb altres companys d´ofici, la tasca d´ensenyar seria molt dura i difícil, no coneixeria les seues necessitats i les seues preocupacions i no avançaria com a educador/a.

Una altra capacitat molt necessària per a aquest treball n’és EXPRESSAR ELS SENTIMENTS  i  COMPRENDRE ELS SENTIMENTS DELS ALTRES, es molt important arribar a aquest punt i tindre en compte l´afecte perquè com a educadors/es necessitem transmetre´l, potenciar i motivar als infants. Per suposat, s´han de sentir segurs de si mateixa, de l´entorn que els envolta i de les persones que estan al seu voltant; només podem aconseguir açò amb molt d´afecte i estima per els demés. Així arribaran a ser grans persones en un futur.
Al tindre un dèficit d´expressar sentiments o comprendre’ls crearíem infants insegurs, tímids, persones molt reservades que difícilment se trobaran còmodes, expressaran les seues opinions, etc. Ja que els sentiments es una cosa que s´ha de treballar des de ben menuts per a aconseguir un correcte desenvolupament, ja que fomenta i ajuda a la interacció i socialització entre els més petits.


EMPRAR L´AUTOCONTROL es una competència molt important a l´hora de treballar com a tècnic d´educació infantil. Quan ens fiquem d´avant de la classe o parlem amb el grup de treball hem de saber que no som una unitat, formem part d´un grup i hem de pensar en allò millor per als nostres alumnes. Es idoni mantenir el cap clar, hem de ser competents, pensar en allò que anem a dir i fer ja que les nostres accions tenen sempre conseqüències. Som un exemple a seguir per als més menuts, els quals sempre estan imitant i hem de pensar que no només treballem nosaltres a soles, sinó que formem part d´un gran equip i hem de saber respectar i tindre en compte l´opinió dels demés.  Sense l´autocontrol la classe seria un caos, faríem accions que resultarien negatives i repercutirien als infants.



Totes aquestes aptituds son molt importants, però sempre s´ha de mostrar RESPECTE a totes les persones i una forma d’arribar aquesta idea als infants seria ensenyar als més menuts una sèrie de normes de convivència, com per exemple donar les gràcies i disculpar-se des de que són prou petits, ja que amb aquestes paraules els xiquets/es des de molt menuts coneixeran i aprendran a comunicar-se, a socialitzar amb la gent, a sentir-se satisfet per que sap que açò està ben fet. A més a mes hem d´inculcar que tothom es igual, sense distinció per raça o ètnia, color de la pell, religió, discapacitat, llenguatge, etc. Per suposat es important reconèixer els errors perquè això es bo, dels errors podem aprendre i hem de transmetre-ho als nostres alumnes. Amb una mancança de respecte el xiquet mostraria poca estima per els demés, pot ser, arribaria a pensar que no ha d’agrair cap cosa, que té dret a que li donen lo que ell demana perquè si. No mostrar sentiments per els demés.

L´EMPATIA es molt valuosa e important, ja que te permet identificar-te amb l´altra persona, entendre-la, saber que es allò que necessita i d´aquesta manera poder satisfer la seua necessitat o desig. En educació infantil es molt important perquè ens permet apropar-nos mes als infants, a comunicar-nos amb ells, a entendre la seua situació.

Finalment SABER DIR “NO” es d´allò més primordial a l´hora de ser una bona Técnica en Educació Infantil, perquè es important rectificar als xiquets i e les xiquetes els errors, per a que aprenguin d´ells, entendre que allò que han fet no esta bé, dir- li a d´ells i a d´elles el perquè i fer- ho amb tota la estima possible i de forma positiva per a que no es sentin malament, sinó tot lo contrari, que tinguin ganes d´aprendre, d´investigar, conèixer tot el que els envolta i d´aquesta forma pujar la seva autoestima, perquè gràcies als errors aprenem i ells han de saber-ho.



HABILITAT
MAI
CUASI MAI
DE VEGADES
CUASI SEMPRE
SEMPRE
VALORACIÓ
                   ESCOLTAR
Estar en silenci quan parlen.






Prestar atenció a les paraules.
                   RESPECTE
Conviure en harmonia amb altres persones de diferents idees u opinions






Donar les gràcies o demanar les coses per favor quan correspongui.
     EXPRESAR SENTIMENTS
Donar i acceptar mostres d´afecte.






AUTOCONTROL
Evitar una agressió, mitjançant el diàleg.






No cridar de males formes per a que ens escolten.
EMPATIA






SABER DIR “NO”
Dir l´error de forma positiva, per a animar-lo a seguir aprenent








lunes, 3 de octubre de 2011


ACTIVITAT 1

El títol de técnic en educació infantil es un carrég molt important, no tot el món está preparat per assolir tanta responsabilitat i s´ha de tindre una mena de capacitats indispensables per a treballar.

 En primer lloc, l´habilitat que tindría que dominar es la d´escoltar perque a més de ser esencial per a una bona comunicació, es molt important per a conèixer als més petis i poder resoldre els seus conflictes, dubtes, interessos, motivacions, etc. es una característica prioritaria per a una correcta convivéncia. Si tinguerá un défícit amb aquesta habilitat la comunicació seria impossible, es a dir, si no escoltara, no per una discapacitat, si no per no saber comunicar-me amb els meus alumnes o amb altres companys d´ofici, la tasca d´ensenyar sería molt dura i dificil, no coneixeria les seues necessitats i les seues preocupacions i no avançaría com a educador/a.

Una altra capacitat molt necessaria per a aquest treball n´es expressar els sentiments i compendre els sentiments dels altres, es molt important arrivar a aquest punt i tindre en compte l´afecte perqué com a educadors/es necesitem transmetre´l, potenciar i motivar als infants. Per suposat, s´han de sentir segurs de si mateixa, de l´entorn que els envolta i de les persones que estan al seu voltant; només podem conseguir açò amb molt d´afecte i estima per els demés. Així arrivarán a ser grans persones en un futur.
Al tindre un déficit d´expressar sentiments o compendre´ls creariem infants insegurs, tímids, persones molt reservades que difícilment se trobarán cómodes, expresarán les seues opinions, etc. Ja que els sentiments es una cosa que s´ha de treballar des de bén menuts per a aconseguir un correcte desenvolupament, ja que fomenta i ajuda a la interacció i socialització entre els més petits.


Emprar l´autocontrol es una competéncia molt important a l´hora de treballar com a técnic d´educació infantil. Quan ens fiquem d´avant de la clase o parlem amb el grup de treball hem de saber que no som una unitat, formem part d´un grup i hem de pensar en allò millor per als nostres alumnes. Es idoni mantindre el cap clar, hem de ser competents, pensar en allò que anem a dir i fer ja que les nostres accions ténen sempre consequéncies. Som un exemple a seguir per als més menuts, els quals sempre están imitant i hem de pensar que no només trballem nosaltres a soles, sino que formem part d´un gran equip i hem de saber respectar i tindre en compte l´opinió dels demés.  Sense l´autocontrol la clase seria un caos, fariem accions que resultiarien negatives i repercutirien als infants.


Totes aquestes aptituts son molt importants, però sempre s´ha de mostrar respecte a totes les persones, i una forma d´arrivar aquesta idea als infants sería ensenyar als més  menuts a dónar les grácies i disculpar-se des de que són prou petits, ja que amb aquestes paraules els xiquets/es des de molt menuts coneixerán i apendran a comunicar-se, a socialitzar amb la gent, a sentirse satisfet per que sap que açò está bén fet. I si ha fet malbé a algú/na está molt bé reconèixer els errors perquè això es bó, dels errors podem apendre i hem de tranmetre-ho als nostres alumnes. Amb una mancança d´aquestes ambdós paraules el xiquet mostraría poc recpecte per els demés, pot ser arrivaría a pensar que no ha d´agraïr cap cosa, que té dret a que li donen lo que ell demane perque si. Que no ha de mostrar sentiments per els demés.