ACTIVITAT 2, PART 2

¿ Consideres que treballar l´autocontrol a l´aula es adequat i necessari? ¿Com ho faries?

Primer de tot, dir que des del meu punt de vista  l´autocontrol a  l´aula si es adequat i necessari treballar-lo per tal d´aconseguir un millor desenvolupament.

Segons l´estudi de Punset s´ha demostrat  que l´autocontrol hi influeix en el futur dels més petits de forma positiva ja que tenen més èxits en el seu treball, en la seua vida personal, etc. quan siguin adults. 

A més a més en funció de la seva reacció sobre els coneixement que li´ls transmetem i els experiments o jocs que farem, tindran un comportament u altre, açò mostrarà les seues futures decisions. Per aquesta raó sèrie ideal treballar-ho des de que son prou petits i rectificar i millorar el seu comportament negatiu.

Amb el vídeo que hem vist, que afirma que a partir dels 4 anys aproximadament l´infant entén l´explicació que li fem, jo començaria a utilitzar tècniques per tal d´aconseguir  l´autocontrol en l´infant.

Per a dur-lo a terme abans que res, parlaria amb la família i comunicaria la meua intenció per a que tant  l´escola com la família participi en aquest projecte per a obtenir millors resultats i aconseguir el nostre fi, així es reforçaria els coneixement que anirà aprenent.

 Açò vol dir que hem de tindre en compte que l´infant actua per impulsos i desitjos immediats, per tant,            l´autocontrol es un gran treball per als mes petits perquè el seu desenrotllament no li permet el control voluntari de la seva conducta.

Hem de ser també molt pacients i hem de parlar dels sentiment que tenim per tal de tractar-los, ja que els educadors/es i la família som un model a seguir.

Per assolir el nostre objectiu, començaria rectificant comportaments i accions negatives de forma positiva, es a dir, no podem pensar en que el nen o nena es desobedient intencionadament, sinó que no sap com fer-ho correctament, per tant hem d´animar-lo, motivar-lo i explicar-li que es allò que si que deuríem fer. Un altre recurs que utilitzaria sèrie el joc per a intentar aconseguir els objectius que pretenem, però no obstant això a mesura que creix dificultaríem els coneixement o jocs per tal de que arribarà a un nou nivell d´autocontrol. Per a fer açò partim de les afirmacions de que al xiquets i xiquetes majors de 6 anys canvien la seua forma de pensar i tenen un altre concepte a l´hora de pensar en un objecte.

Alguns indicis de que ha assolit l´autocontrol serien:

•       Esperen el seu torn en la fila per a entrar a l´aula.
•        No parlen tots a la vegada, respecten el torn dels demés companys y companyes.
•       Escolten atentament.

Com a conclusió dir que l´autocontrol sempre s´hauria de treballar a l´aula i a la llar, es pot treballar en totes les activitats que realitza el xiquet/a, qualsevol oportunitat es bona per a dur-lo a terme, a més d´ensenyar-li a controlar i acceptar els sentiment perquè si d´allò tan important no es treballa i ho deixem de costat pot esdevenir en accions roines i greus.

Finalment d’eixe un conte que amb el que podem treballar l´autocontrol:

 Havia una vegada un xiquet massa glotó, que només menjava dolços i golosies. Un dia, va encontrà en una tenda d’antiguitats una vella lupa que li va agradar molt, i els seus pares se la van regalar. El xiquet se´n va anar tan content amb la seva lupa, i en quant va poder, la utilitzà per a veure a una xicoteta formiga.

Era fantàstic, la formiga se veia ben gran, però allò increïble va ser que al deixar de mirar la formiga a través de la lupa, no tornà a fer-se menuda, i es va quedà de la mateixa estatura que l’havia vist. Molt sorprès, el xiquet va seguir experimentant, i comprovà que qualsevol cosa que mirés a través d´aquella lupa tan especial, augmentava i ja no tornà a la seva estatura original.

Llavors al xiquet se li va ocórrer cóm sacar el major partit a aquella lupa, i va córrer a la seua casa. Allí es va prendre totes las golosines, dolços i embotits, las va fer gegants amb ajuda de la lupa, y després es va pegà un bon atraco fins que ja no va poder menjar més.
  

Però al matí següent, es despertà totalment morat i amb un enorme dolor de panxa, i quan el va veure el metge comentà que es tractava del major empatx que havia vist mai. De la nit al matí, el xiquet s’havia ficat tan greu que durant molt de temps no volia sentir parlar de grans quantitats de menjar. Així que els seus pares estaven contentíssims: gracies a la “glotonería” del seu fill tenien la despensa repleta amb lo que no pot menjar-se, i a més el xiquet deixà de ser un glotó que només menjava golosines i dolços, perquè ja no volia saber res d´ells.

Aixina va ser com el xiquet glotó va aprendre que fins i tot lo millor del mon, quan es en excés, termina sent roí, i va decidir guardar la lupa en una caixa fins que encontrà alguna cosa que de veritat mereixerà la pena augmentar. ¿i tu? ¿per a què utilitzaries tu la lupa?